Això ja no és lo que era. Actualment, l’avanç de la medicina i la millora de l’estat dels aliments ens ha proporcionat una evolució en la vida. Ja no hi ha aquelles epidèrmies ni aquelles grans expansions de peste que produïen la mort de milers de persones. Ara ho tenim tot controlat. Per aquest motiu, el nombre d’habitants ha anat aumentant i aumentant. En el cas de les Illes Balears, tant el nombre de persones que han nascut aquí com les que han emigrat des d’una altra comunitat autònoma ha anat in crecendo, però no de forma brutal, sinó gradualment. No ocorre el mateix amb els nascuts a l’estranger, ja que el nombre d’aquest tipus d’habitants des del 2000 fins al 2006 s’ha triplicat. Alcúdia,per exemple, ha passat de 1.600 habitants nascuts a l’estranger a 4.523 en el 2006. Una vertadera exageració. Però qué hi farem? Dos són els motius principals d’aquests trasllats: la mala situació en que es viu a nel seu país d’origen, es a dir, falta d’higiene, d’aliments, d’aigua potable…o bé, la comoditat que du el viure a una illa on el turísme és la fonts econòmica és important. Les temperatures són bastant aceptables, hi ha platges boniques i es bastant accesible aconseguir un treball ja sigui en el medi turístic com en el de la construcció.
Aquest «boom» no es produeix per tot arreu, sinó que n’hi ha punts en concret on els immigrants s’han acomodat per les seves facilitats. És el cas de Alcúdia, Artà, Calvià, Felanitx, Inca, Palma, Ciutadella, Maó, Eivissa capital i Formentera. La quantitat de nascuts a Espanya en el 2000 era de 791.000 persones, passant a 833.300 en el 2006. Xifres més alarmants trobam amb els nascuts a l’estranger ubicats a les Illes, passant de 54.700 en el 2000 fins a 168.000 sis anys més tard.
Apart d’aquest considerable aument de la immigració, cal anomenar que el creixement vegetatiu, com és lògic amb aquests dades, ha sigut bastant possitiu, a excepció de llocs com Consell, Costitx, Deià o Estellencs. D’altra banda, l’estadística ens diu que generalement ha aumentat el nombre de nascuts i ha disminuit el de difuncions. Aquestes dades són bastant possitives, inclús fins ara havia pensat que a una illa, com és el cas per exemple de Mallorca, som tan pocs que ens arribam a conèixer tots directe o indirectament, però estic començant a dubtar sobre si això seguirà essent així en…tan sols, els pròxims sis anys.
http://www.caib.es/ibae/ibae.htm |